Regal Barça

El Barça de bàsquet està imparable senyors! Només ha perdut 2 partits de lliga i ha passat al top 16 de l'Eurolliga sense cap derrota al seu marcador. Repartint espectacle, donant una molt bona imatge del club i, el més important, fer que el públic gaudeixi dels partits. L'últim partit de la lliga jugat aquest mateix migdia reflexa el que és aquest equip: Regal Barça 105 - 55 Gran Canaria. Apustuflant amics, apustuflant.
La victòria que es va assolir a Vistalegre (Real Madrid 59 - 79 Regal Barça) va ser històrica, el 2-6 del bàsquet.


Amb una molt i molt bona plantilla, confeccionada des dels despatxos, amb "Xixi" Creus al capdavant, Xavi Pascual està transmitint tots els seus coneixements als jugadors. Aquest equip té les posicions més completes que hi pugui haver en tota Europa. La posició de base està comandada per Ricky Rubio i Jaka Lakovic, la millor parella de bases. En tercera rotació entraria Víctor Sada que ha fet un bon paper substituïnt a Jaka mentre aquest estava lesionat. Als alers tenim a Juan Carles Navarro, Basile, Roger Grimau i Pete Michael, Morris i Lugos Barton fent de falsos 3 en ocasions puntuals. Navarro i Basile formen la parella d'alers més canonera que hi pugui haver. Navarro les endolla des de 7-8 metres i Basile fa el seu característic tir en carrera: parada a dos temps sortint del bloc i xof! En la posició de pivots tenim a Bonifas Ndong, Vázquez, Lorbek i ¡Jordi Trias! Vázquez és el jugador amb més taps a Europa i l'embergadura d'Ndong no deixa indiferent. Lorbek és àgil i pot llençar de tres, què més vols?


Aquest equip fa somiar i esperem que aquest equip sigui l'equip de les 3 copes amb Xavi Pascual: Copa, Lliga i Eurolliga!



Incluso si la gente me censura, deberían hacerlo con el sombrero en la mano. Gustav Mahler

Educació

El cuarto curso de la Enseñanza Secundaria Obligatoria (ESO) tendrá dos perfiles, uno orientado a la Formación Profesional y otro, al bachillerato, pero no condicionarán la decisión final del alumno a la hora de elegir sus estudios posobligatorios.

Aquesta és la primera frase d'un article de diari electrònic de El País. Inútils, incapacitats i colla de desgraciats es queda curt pels impresentables del ministeri d'Educació. Aquesta mesura, que es troba dintre d'un document amb 99 propostes més, és una barbaritat inhumana.
El que diu és que 4rt d'ESO es dividirà en dues branques: els que volen fer batxillerat i, en un altre grup, la xusma que va allà per tocar els collons. Però després diuen que la decisió final de l'alumnat no estarà cohibida a l'hora d'escollir... Doncs llavors què merdes esteu fent? Primer dividim el grup per després deixar-los escollir? però què és això, can pixa? Estem deixant una cosa tal i com estava abans, però epp! al tanto! ara està dit d'una altra manera que queda molt més correcte políticament. Si diem que deixem triar als nanos serem els bons de la pel·lícula i ens penjarem la medalla de ser bons educadors.

En general, el "Ministerio de Educación" fa bastanta pena i la Conselleria d'Educació igual, vull dir, treuen noves lleis i nous documents que venen a dir el mateix que posava abans però amb paraules rares perquè no s'entenguin, s'aprovin i ale, a vivir del cuento. Ja s'han tret unes cuantes lleis de la màniga, com la de la sisena hora. I les extenses queixes en contra de les llargues vacances de les que disfruten els professors i mestres. Doncs si vols tenir tantes ganes de tenir vacances ves a una escola, a un institut, a una Universitat i posa't davant d'una clase de 27 nens i nenes de 14 anys amb les hormones pels núvols i tot de grans a la cara.

Ostia ya! que m'estic indignant massa, ho deixarem aquí per no provocar danys a la meva salut, però això no quedarà així.


Soy siempre el mismo. Y ustedes? Benito Mussolini

On està Déu?

En aquests últims dies s'ha parlat molt de la tragèdia que va sacsejar Haití.

L'incident succeït a Haití ha provocat molts milers de morts i un grau de pobresa encara major del que ja tenien, que ja és dir.
Però després de tot això jo em faig una pregunta dirigida cap al sector creient, i és la següent: on està Déu? per què Déu - que és tan bona persona, que ajuda als més pobres i que duplica pans, peixos, vi, etc. i que és el mesies, ha vingut a salvar-nos de tot - fa això a un territori en estat precari, que ja prou tenien amb el que tenien i que ja ho passaven malament? per què?
Jo no entenc com un ésser tan perfecte pot arribar a ser tan cruel, que els hi havien fet els pobre haitians?

Si algú té una resposta que me l'ha dongui, perquè jo no ho entenc.


Pd. breu i concís, massa poc temps, setmana esgotadora i una mica trontollant.

Mossos 2 i Eurovisión 2

La història dels mossos acaba amb final feliç. Com que sóc menor d'edat no em poden fer posar a cap roda de reconeixement. I jo penso: què incompetents que són els mossos que em van parar, perquè en un primer moment ja van veure que era menor!


En quant al tema anterior d'Eurovisión, RTVE ha retirat la candidatura de Karmele per incomplir una sèrie de normes del concurs, com podria ser plagi.
Aquesta descalificació els donarà, a TOTS els programes de Tele 5, un tema pel que donar pel sac ja que, com vaig dir anteriorment, fa un parell d'anys el representant d'Espanya en aquest festival va sortir de la cadena de la competència, La Sexta.
El cas es que Tele 5 ja no sap què fer per treure audiència, i ara estan criticant tot el que poden perquè els de La Sexta sí i ells no, com nens petits rabiant. Tampoc t'esperes grans coses d'una cadena que només fa programes del cor, criticant a tothom, i programes com Hombre mujere y viceversa i Gran Hermano. I la resta de programes serveixen per comentar els altres programes. Llavors, només es nutreixen del que fan una colla de subnormals (i em quedo curt) i la resta és comentar allò que fan durant tot el sant dia. I així tots els dies; són esgotadors.
Feu un programa com el de l'Andreu Buenafuente, com el de José Miguel Monzón (El Gran Wyoming), com el del Jordi Évole (El Follonero) o com el de Patricia Conde. Encara els hi falta molt per arribar a ser com La Sexta.

Que n'aprenguin!

Mossos d'esquadra

Tot xino-xano anava jo caminant per l'av. Barberà i escoltant música amb el meu iPod quan, de sobte, he vist un cotxe dels mossos d'esquadra parat a sobre de la borera. La noia que estava col·locada en el seient de copilot se m'ha quedat mirant. Al seient del pilot hi havia un noi. He seguit caminant mig carrer més quan m'han picat a l'espatlla. La mossa d'esquadra que estava sentada al copilot s'havia situat davant meu.

- Por favor, me puede enseñar la documentación?
- No la llevo.. pasa algo?
- Ja, ja, no, no pasa nada, solo que estamos buscando a una persona y te pareces mucho. Te citamos el lunes a las 13 h en el juzgado para una rueda de reconocimiento. Durará unos 15, 20 min.

Després d'una interessant conversa amb la senyora mossa i més tard amb el senyoret mosso que estava abans sentat al seïent del pilot m'han fet firmar un paperet en ple carrer, on la gent parava per veure què passava, seia als bancs per dissimular encara més.

Ha sigut una experiència religiosa jajajaja

Pd. m'ha fet gràcia que tinguem un cos de policia de Catalunya i se'm dirigeixin en castellà, però, guaita tu la cosa, entre ells es parlaven en català. Tanta cara moro faig??

Eurovisión

Ja torno a ser aquí, mentre la impresora treu fum.

Avui m'han vingut ganes de parlar del gran concurs europeu: Eurovisión! En un principi aquest concurs era formal però fa uns quants anys enrere va passar a ser una parafernalia a nivell europeu que no servia per res. L'any passat Espanya ja va enviar a Chiquilicuatre fent mofa del concurs enviant a una persona que només feia que fer entreveure que aquell concurs estava passant als límits del ridícul. La proposta va venir de la companyia El Terrat, representada durant molts anys per Andreu Buenafuente.

Pel que es veu, aquest any, els personatges del programa de Tele 5, Sálvame, volen enviar a una de les seves col·laboradores, Karmele Marchante. Aquesta dona, entradeta en anys, ja té més de 100.000 vots per representar a Espanya.

Jo treuria ja el concurset perquè no serveix per res i en aquests moments no estem per fer grans espectacles gastant diners absurdament. Només fa falta mirar qui van ser els últims guanyadors, els fets parlen sols.

Tots a enpadronar-nos a Vic!!

L'ajuntament de Vic, on la segona força és Plataforma per Catalunya (que cadascú tregui les seves conclusions), ha decidit no empadronar cap immmigrant il·legal que no tingui papers i per tant, impedeix que aquests es beneficiin dels serveis públics, tals com l'ensenyament, la seguretat social i altres benestars bàsics per viure dignament.

Aquest fet es troba fora de la llei i el govern, tan la Generalitat de Catalunya com el govern central, ha criticat la decisió de l'ajuntament de Vic i ha dit que ho rectifiquin o els i caurà el pes de la llei (frase de pel·lícula que sempre he volgut dir). El senyor, per dir-li d'una manera, Rajoy ha criticat al president del govern, Jose Luis Rodriguez Zapatero, per les seves paraules en contra de l'ajuntament de Vic. El president només deia que s'havia de cumplir la llei i el jefe de l'oposició ha criticat aquestes paraules quan la llei que vol fer cumplir en Zapatero la va fer el govern d'Aznar quan Rajoy estava de ministre, ara no recordo de què era, però la van aprovar. Ara, uns anys més tard sembla que la memòria li falli, pobre home, ja és grandet, cuidant d'una nena i donant-li xuxes.

No puc escriure més, el temps se m'està tirant a sobre... i pesa molt.

Grip A

La Grip A, la pandèmia que arrassaria tot el món deixant al seu pas milers de morts, que faria arribar el pànic i tothom sucumbiria als peus d'aquesta enfermetat, però què voleu que us digui, jo no ho he notat pas.
Al principi hi havia certa gent que anava pels aeroports amb màscares protectores i era més l'impacte visual el que donava certa por que no pas les xifres de morts per la pandèmia.

Ara estem a ple hivern i jo per la tele no he sentit ha parlat de milers de casos afectats per la grip, ans tot el contrari. Ara fa molt que no en sento a parlar. Segons un article al El Periódico de Catalunya (sí, sí, s'escriu així, perquè qui pensi que va amb ñ s'equivoca...)la grip A ha sigut la pandèmia més suau dels últims 15 anys. Us deixo l'enllaç

La pandèmia ha tingut, però, la seva repercusió: molt països s'han gastat una quantitat de diners molt elevada per pagar vacunes contra la grip A que ara s'hauran de menjar amb patates i una mica de ketxup perquè no els hi punxi la gola amb tanta agulla. França s'ha gastat una collonada de diners en vacunes que ara no els serveixen de res. I pensareu, i Espanya? Doncs Espanya va ser una mica més llesta i va firmar un contracte amb l'empresa que fa les vacunes on posava que compraven una xifra de vacunes, però a partir d'una certa quantitat tenien dret de retorn i l'empresa els hi tornaria els diners. Aquest contracte França no el va firmar, ay en Zarcosi, que ha fotut la pota...

En definitiva, ens varen pintar la Grip A com una afecció que "sembraría el pánico" y jo crec que no arriba ni a pessigolles a la planta del peu.

Las dudas. Porque todos dudamos alguna vez…

<“No sé” Cuántas veces habremos oído esta expresión y cuántas veces la habremos usado…
Es como un comodín. Cuando no sabes qué contestar y no quieres pensar, cuando quieres evitar una respuesta, cuando quieres auto-convencerte públicamente de tu respuesta o necesitas más tiempo para saber que decir o decidir si vas a mentir. En todos estos casos se recurre al famoso “no sé”, porque la duda es la única respuesta que ofrece variedad de caminos e interpretaciones
(“ si dice no sé es que sí ” // “ si dice no sé seguro que es un no”…) y además te da un margen temporal. ¿Quién puede saber que se esconde tras un no sé?
Pues… imagino que uno mismo. Cuando respondes no sé, en realidad en tu cabecita puede estar la verdadera respuesta, pero entonces…
¿Porqué no sé? ¿miedo? ¿indecisión? O tal vez esperamos que otro decida por nosotros y así evitamos la equivocación y el sentimiento de culpa… ¿Y tÚ? ¿De qué no sé eres?>


fragment extret d'una autora desconeguda, només puc dir que el seu nom comença per M i acaba per arta, però amb això no crec que pugeu fer gaire cosa..

Hi ha vegades que per no ferir a la persona que t'està preguntant, la nostra resposta és la ja dita anteriorment, i no pensem que de vegades aquesta resposta encara fa més mal.


Una palabra mal colocada estropea el más bello pensamiento. François Marie Arouet (Voltaire)

"El erizo", pel·lícula francesa que succeix a la capital francesa. Paloma, la filla d'una família adinerada que viu en un barri ric de París, amb una càmara de vídeo que li va donar el seu pare, filma a tota la seva família mentre comenta el que grava. No obstant, aquesta noieta d'11 anys d'una intel·ligència sublim, té un objectiu que complirà el dia del seu anniversari. La portera de l'edifici, Renné, que compleix el tòpic de portera d'un barri ric: solitària, vella, malcarada però amb una educació impecable, juntament amb l'arribada d'un nou veí, Kakuro Ozu, són els personatges que acompanyen a Paloma. Però un succés inesperat trunca les intencions de Paloma.

El títol de la pel·lícula és la similitud entre la portera de l'edifici i un eriçó: tou per dintre però punxant per fora.

Sempre recomano veure les pel·lícules en V.O. i si pot ser sense subtítuls, millor.

8/10

Las familias felices son todas iguales; las familias infelices lo son cada una a su manera. León Tolstói

Nens prodigi

Bé, comencem amb una primera entrada suculenta.

Quan ens pregunten per un nen prodigi el primer que se'ns ve al cap, o almenys a mi, és Mozart: un nen que amb una edat molt i molt precoç ja tenia les seus propis minuets i sonates sense cap taca a la partitura, és a dir, ho escrivia d'una tirada sense equivocar-se.

El concepte de nen prodigi ha evolucionat i jo diria que bastant. Des del segle XVIII que naixia l'esmentat W.A.Mozart, la idea no és la mateixa. Actualment tenim per nens prodigi a Melody, aquella encantadora nena petita que "cantava" la cançó del goril·la, la recordeu? Quin gran mèrit que té ser petit, no tenir consciència de res i sortir a fer el goril·la (mai millor dit) a dalt d'un escenari i que, a més a més, la gent aplaudeixi, entusiasmats d'alegria perquè Espanya té una nena prodigi! Quanta alegria!

Després d'aquest moment tan apassionant, ja podeu tornar a la cadira i deixar de saltar d'alegria.

Algú va tornar a sentir a parlar d'aquesta nena prodigi fins fa dos dies contats que va reaparèixer als mitjans? Suposo que aquesta idea de nen prodigi no la podem comparar pas amb la de Mozart. Penso que si donem aquest terme a un nen és perquè de veritat té una qualitat que les altres persones no tenen, i si és així, aquesta qualitat no disminuirà pas. Doncs, aquí la pregunta: per què Melody, per donar un exemple, va desaparèixer? Estem desaprofitant un do!

"Culo veo, culo quiero"

Hola,

Com podeu comprovar el blog s'està posant de moda. Aquesta via de comunicació dintre d'Internet ha sigut minoritària i amb poca ressonànica en els adolescents. Títols com Fotolog, Metroflog i similars han sigut puntals que els Blogs no han pogut seguir; això està canviant. La nostra generació està creixent i la gent, cada cop més, va abandonant els seus Fotologs i els canvia per Blogs. Aquest ha sigut el meu moment per fer un pas endavant i crear un Blog.

En aquest blog es tractarà d'enfocar diversos temes, amb més ressonància i d'altres amb menys però no per això menys importants, des d'un altre punt de vista.

Espero que us agradi.