Nens prodigi

Bé, comencem amb una primera entrada suculenta.

Quan ens pregunten per un nen prodigi el primer que se'ns ve al cap, o almenys a mi, és Mozart: un nen que amb una edat molt i molt precoç ja tenia les seus propis minuets i sonates sense cap taca a la partitura, és a dir, ho escrivia d'una tirada sense equivocar-se.

El concepte de nen prodigi ha evolucionat i jo diria que bastant. Des del segle XVIII que naixia l'esmentat W.A.Mozart, la idea no és la mateixa. Actualment tenim per nens prodigi a Melody, aquella encantadora nena petita que "cantava" la cançó del goril·la, la recordeu? Quin gran mèrit que té ser petit, no tenir consciència de res i sortir a fer el goril·la (mai millor dit) a dalt d'un escenari i que, a més a més, la gent aplaudeixi, entusiasmats d'alegria perquè Espanya té una nena prodigi! Quanta alegria!

Després d'aquest moment tan apassionant, ja podeu tornar a la cadira i deixar de saltar d'alegria.

Algú va tornar a sentir a parlar d'aquesta nena prodigi fins fa dos dies contats que va reaparèixer als mitjans? Suposo que aquesta idea de nen prodigi no la podem comparar pas amb la de Mozart. Penso que si donem aquest terme a un nen és perquè de veritat té una qualitat que les altres persones no tenen, i si és així, aquesta qualitat no disminuirà pas. Doncs, aquí la pregunta: per què Melody, per donar un exemple, va desaparèixer? Estem desaprofitant un do!